Tartera

És una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres dels cims. Normalment una tartera, és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals. Un erm d'alta muntanya és un terreny amb prats, tarteres i afloraments rocosos per damunt dels 2000 metres. Les tarteres inestables situades en vesants de fort pendent poden constituir una gran rosseguera, terme que es refereix més aviat al talús inclinat formant les pedres despreses.
Geologia: les tarteres són d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit.

Tartera del Pedraforca

El porc senglar

És un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també hi ha subespècies a Amèrica, Àsia i Àfrica. És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes són molt curtes, les de davant més llargues que les de darrere, a diferència del porc domèstic, que té més desenvolupada la part posterior del cos. En les representacions catòliques de l'edat mitjana, el senglar encarnava valors negatius.
Morfometria: 

• Longitud del cos: 120 cm
• Longitud de la cua 22 cm
• Alçada fins a la creu: 65 cm
• Pes: els mascles entre 70 i 90 kg, les femelles entre 40 i 65 kg

Hàbitat: s'adapta a a tot tipus d'habitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb vegetació alta, per poder-se camuflar. Els seus hàbitats predilectes són els alzinars i els massissos forestals caducifolis.
Etiologia: El senglar és de comportament molt sociable, no és molt territorial , i es desplaça en grups matriarcals, normalment de 3 a 5 animals formats per femelles i les seves cries, anomenades ratllades, llistons o raions, amb ratlles al pelatge.
Font d'informació: ca.wikipedia.org/wiki/Senglar

El roure

Quercus cerroides
Castellà: roble
Família: Fagàcies
Arbre caducifoli que pot arribar als 20 metres d'alçada. Fulles amb el marge lobulat. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i necessita un clima temperat, marítim, mitjanament humit.
Floració: abril, maig. Té flors masculines i femenines a la mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a 5 inflorescències d'1 a 3 cm d'alçada. Les flors masculines formen penjolls de 3 a 8 cm de llargada.

Síndrome de Edward

També coneguda com a trisomia 18, va ser descoberta per John Edwards en un cas únic publicat el 1960. El patró de trisomia 18 inclou una constel·lació reconeguda d'anomalies majors i menors, una predisposició incrementada a mortalitat neonatal i infantil, i una restricció significativa en el desenvolupament mental i motor dels nens supervivents de major edat. Aquesta malaltia afecta als nadons, i es dona per un error en la divisió de les cèl·lules.
Anomalies externes: 

• Retard de creixement intrauterí
• Característiques crani facials
• Postura típica de dits superposats a les mans
• Hipoplàsia d'ungles
• Dit gros del peu curt
• Estèrnum curt

Font d'informació: ca.wikipedia.org/wiki/Síndrome_d%27Edwards

El pollancre

Pulpus nigra
Castellà: chopo negro
Família: Salicàcies
Arbre caducifoli de considerable altura que pot assolir fins a 30 metres d'alçada. Capçada estretament allargada fusiforme. Escorça grisenca marcadament clivellada. Fa borrons glabres molt enganxosos. Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pels, amb el marge finament dentat, i amb les dents arrodonides. El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada. Viu prop dels corrents d'aigua i en ambients humits i és un dels arbres de les nostres contrades que tenen el creixement ràpid.
Floració: febrer, març,
Font d'informació: www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/pollancre.htm

Truita de riu

La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae. Totes les truites són membres de la subfamília Salmoninae, tot i que conformen un grup parafilètic dins d'aquesta. El nom s'usa comunament per a les espècies en tres dels set gèneres de la subfamilia: Salmo, Oncorhynchus i Salvelin.
Hàbitat: 
Es troben en corrents d'aigua ràpides fredes de les capçaleres de les serres i en llacs de muntanya, tot i que moltes disposen de formes anàdromes.
Anatomia:
Tenen aletes sense espines, i totes elles tenen una petita aleta adiposa al llarg del llom fins a prop de la cua.
Font d'informació: ca.wikipedia.org/wiki/Truita_de_riu

El Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles unides per un coll. El Pollegó Superior té una altitud de 2506,4 metres, i el Pollegó Inferior de 2444,8 metres. L'enforcadura se situa a 2352,6 metres i té una tartera a cada banda. 
Vegetació: L'alçada del massís possibilita la diferenciació de dues zones climàtiques, amb una influència determinant sobre les diverses comunitats vegetals establertes: fins a 1500-1700 metres hi trobem un clima típic de muntanya mitjana plujosa, i per sobre d'aquell límit s'inicia el domini climàtic de la muntanya subalpina.Les precipitacions es concentren en els mesos d'estiu, amb les mitjanes anuals per sobre dels 1100mm. Les nevades no són abundants, si bé els cims del massís romanen nevats durant l'hivern. Pel que fa les temperatures, a les valls la mitjana anual se situa entre els 10 i 12 ºC, mitjana que es redueix sensiblement en augmentar la cota.
Font d'informació: ca.wikipedia.org/wiki/Pedraforca

Serralada del Cadí

És una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus, que s'estén en direcció oest-est des del Moixeró i Tosa d'Alp fins al Pedraforca.
Geografia:
Es troba a les comarques de l'Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Berguedà. S'estén al llarg de 40 km, des del Cap de la Fesa fins al coll de Tancalaporta, separa la Vall de la Vansa i l'alt Berguedà de l'Urgellet i el Baridà.
Geologia:
Separa, juntament amb la falla del Segre, el Prepirineu del Pirineu axial. Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 metres d'altitud; el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau. La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l'era secundària i el començament de la terciària. El relleu actual es formà durant l'era terciària, a conseqüència de l'orogènesi pirinenca, i es caracteritza per la seva estructura plegada.

Síndrome de Down

És un transtorn genètic causat per la copia extra del cromosoma 21, o una part del mateix, en comptes dels dos habituals. Es caracteritza per la presència d'un grau variable de retard mental i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. És la causa més freqüent de discapacitat psíquica congènita i deu el seu nom a John Langdon Haydon Down que va ser el primer a descriure aquesta alteració genètica el 1866, encara que mai va arribar a descobrir les causes que la produïen. Al juliol de 1958 un jove investigador, Jérôme Lajeune, va descobrir que la síndrome és una alteració en l'esmentat parell de cromosomes.
Dins de la Síndrome de Down podem trobar diferents trisomies que desencadenen la síndrome:
1- Trisomia lliure o regular:
Aquesta és la trisomia més comú. Es produeix una altreació genètica en la qual es produeixen 47 cromosomes en comptes de 46.
2- Transolocació cromosòmica:
En aquest cas, i de forma rara, es produeix una alteració genètica en la qual apareix un cromosoma 21 extra o un petit fragment d'aquest es troba enganxat en l'altre cromosoma. Es duplica la dotació genètica d'aquest cromosoma. El cromosoma 21 s'uneix a un altre cromosoma que pot ser el 14, 21 o 22, o de forma més esporàdica al 13 o 15.
3- Moiscasïsme:
És la menys freqüent i consisteix en l'aparició de cèl·lules amb 46 cromosomes i altres amb 47. És molt semblant a la trisomia lliure  però es produeix després de la feundació de l'òvul i l'espermatozoide. Els símptomes són més lleus ja que tenen un nombre determinat de cèl·lules normals.
Font d'informació: ca.wikipedia.org/wiki/Síndrome_de_Down

Síndrome de Turner

És una síndrome genètica característica dels humans. Això dóno a a les dones que pateixen aquesta síndrome un apecte infantil i d'infertilitat de per vida. És un transtorn infreqüent causat per un defecte en nombre de cromosomes sexuals. Aquest transtorn fa desaparèixer el desenvolupament sexual i causa infertilitat.

La síndrome de Turner es diagnostica per la presència d'un sol cromosoma X. Les persones afectades per aquesta síndrome tenen genitals femenins. A les dones amb síndrome de Turner els falta part o tot un cromosoma X. La falta de cromosoma Y determina el sexe femení de tots els individus afectats, i l'absància del segon cromosoma sexual, la carència de desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris.

Usualment és esporàdic, i es deu a un error durant la meiosi dels espermatozoides i no s'hereta d'un sol dels progenitors.
Font d'informació: ca.wikipedia.org/wiki/Síndrome_de_Turner